Anglofonia

Es coneix com a anglofonia eixe territori on la llengua majoritària és l'anglés. Es calcula que podrien haver-hi uns dos mil milions de persones parlen anglés arreu del món, convertint-lo aixina en la llengua que té més parlants i en el tercer idioma per nombre de parlants nadius.[1][2]

El Regne Unit i els Estats Units, amb 67 milions i 330 milions de parlants respectivament, són els estats que tenen més parlants nadius d'anglés. A més, n'hi ha 29 milions en el Canadà, 25,7 milions en Austràlia, 5 milions a Nova Zelanda i 5 milions en Irlanda. Les estimacions que inclouen els que el parlen com a segona llengua varien molt: podrien ser des de 470 milions de persones fins a més de 2.000 milions.[2] David Crystal calculà el 2003 que els parlants no nadius superaren en quantitat els parlants nadius en una proporció de tres parlants no-nadius per cada parlant nadiu.[3] A data de 2012, l'Índia va afirmar tenir la segona població mundial de parla anglesa del món: l'estimació més fiable és del voltant del 10% de la seua població (125 milions de persones), un nombre que s'esperà que es puga arribar a multiplicar per quatre el 2022.[4]

Anglaterra, una part del Regne Unit, és el bressol de la llengua anglesa, i la forma moderna de la llengua s’ha estès arreu del món des del segle XVII per la influència mundial de l'Imperi Britànic i, més recentment, dels Estats Units. A través de tot tipus de mitjans impresos i electrònics d'estos països, l’anglés s’ha convertit en l’idioma líder del discurs internacional i la llengua franca en moltes regions i contextos professionals com ara la ciència, la navegació i el dret. El Regne Unit continua essent el país de parla anglesa més gran d'Europa.[5]

A més de les principals varietats d’anglés, com ara l’anglés americà, l’anglés britànic, l’anglés canadenc, l’anglés australià, l’anglés irlandés, l’anglés de Nova Zelanda i les seues subvarietats. D'altres països com Sud-àfrica, Índia, Nigèria, Filipines, Jamaica o Trinitat i Tobago també compten amb milions de parlants nadius de dialecte continu que van des de llengües criolles basades en anglés fins a anglés estàndard. Altres països, com Ghana i Uganda, també fan servir l’anglés com a llengües oficials principals.

Monument dels pobles de parla anglesa a Londres
  1. «Crystal, David. The language revolution. John Wiley & Sons, 2004.» (en anglès americà).
  2. 2,0 2,1 Crystal, David (en anglès) English Today, 24, 2008, pàg. 3–6. DOI: 10.1017/S0266078408000023.
  3. Crystal, David. English as a Global Language. 2nd. Cambridge University Press, 2003, p. 69. ISBN 978-0-521-53032-3. 
  4. Masani, Zareer. «English or Hinglish - which will India choose?». BBC News. BBC. [Consulta: 12 novembre 2019].
  5. The Routes of English.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search